Eres el morador eterno que habita en mi sangre, latente, agazapado, a la espera de que mi espíritu se debilite para apoderarte de esta tierra. Las fronteras de mi piel nada significan para ti, pues eres como el viento que con el hedor de la muerte, atraviesa mi carne. Buscas el velo rasgado de mi alma para acurrucarte en un rincón y luego, en silencio comienzas a extenderte dentro de mí usurpándome la vida. Lucho contra ti, mas las batallas se hacen cada vez más agotadoras, mis huestes caen una a una hasta quedar diezmadas sobre este desierto que alguna vez fue un vergel rozagante de vida. Te apropias de todo, me echas de mi propio hogar, implacable e insensible a mis súplicas. Hoy comprendo sin embargo, en los últimos instantes de mi vida, que ha pesar de haber ganado, has perdido…pues esta tierra por la cual luchaste, no existe sin mi. Has conquistado la muerte y con ello has perdido la vida. El polvo es tuyo…la victoria…es mía. NFERMETAT Ets l’ hoste etern que habita en la meva sang, latent, amagat, a l'espera que el meu esperit es debiliti per apoderar-se d'aquesta terra. Les fronteres de la meva pell res signifiquen per a tu, doncs ja ets com el vent que amb la pudor de la mort, travessa la meva carn.Busques el vel esquinçat de la meva ànima per amagar-te en un racó i després, en silenci comences a estendre’t dins meu usurpant la meva vida. Lluito contra tu, més les batalles es fan cada vegada més esgotadores, les meves forces cauen una a una fins quedar delmades sobre aquest desert que alguna vegada va ser un verger desbordant de vida. T’ apropies de tot, em fas fora de la meva pròpia llar, implacable i insensible a les meves súpliques.Avui comprenc però, en els últims instants de la meva vida, que tot i haver guanyat, has perdut ... doncs aquesta terra per la qual lluitem, no existeix sense la meva.Has conquerit la mort i amb això has perdut la vida.La pols és teva ... la victòria ... és meva.© Mercedes MayolCopyright EXPOSICION: DEIMOS & PHOBOS

Eres el morador eterno que habita en mi sangre, latente, agazapado, a la espera de que mi espíritu se debilite para apoderarte de esta tierra. Las fronteras de mi piel nada significan para ti, pues eres como el viento que con el hedor de la muerte, atraviesa mi carne.

Buscas el velo rasgado de mi alma para acurrucarte en un rincón y luego, en silencio comienzas a extenderte dentro de mí usurpándome la vida. Lucho contra ti, mas las batallas se hacen cada vez más agotadoras, mis huestes caen una a una hasta quedar diezmadas sobre este desierto que alguna vez fue un vergel rozagante de vida. Te apropias de todo, me echas de mi propio hogar, implacable e insensible a mis súplicas.

Hoy comprendo sin embargo, en los últimos instantes de mi vida, que ha pesar de haber ganado, has perdido…pues esta tierra por la cual luchaste, no existe sin mi.

Has conquistado la muerte y con ello has perdido la vida.

El polvo es tuyo…la victoria…es mía.

NFERMETAT


Ets l’ hoste etern que habita en la meva sang, latent, amagat, a l'espera que el meu esperit es debiliti per apoderar-se d'aquesta terra. Les fronteres de la meva pell res signifiquen per a tu, doncs ja ets com el vent que amb la pudor de la mort, travessa la meva carn.
Busques el vel esquinçat de la meva ànima per amagar-te en un racó i després, en silenci comences a estendre’t dins meu usurpant la meva vida. Lluito contra tu, més les batalles es fan cada vegada més esgotadores, les meves forces cauen una a una fins quedar delmades sobre aquest desert que alguna vegada va ser un verger desbordant de vida. T’ apropies de tot, em fas fora de la meva pròpia llar, implacable i insensible a les meves súpliques.
Avui comprenc però, en els últims instants de la meva vida, que tot i haver guanyat, has perdut ... doncs aquesta terra per la qual lluitem, no existeix sense la meva.
Has conquerit la mort i amb això has perdut la vida.
La pols és teva ... la victòria ... és meva.

© Mercedes Mayol
Copyright

EXPOSICION: DEIMOS & PHOBOS

Homenaje a Marisa Oliveras

Nuria Bartrina Suñer - Mercedes Mayol

Argeleguer, Catalunya

Categories: