viernes, 20 de mayo de 2011

Miseria - Misseria

Posted by Mercedes Mayol 16:46:00

Mírame a los ojos..y dime que ves en ellos si no un reflejo inerte de tu propio abandono a un destino que te abate como un ansia supurante y sin sentido…ves tu sombra detenida ante la primera piedra que conforma tu sendero y en ella te apoyas para no levantar el vuelo…abandonado a tu propia obsecuencia, en los brazos yermos de tu propio egoísmo.

Mírame a los ojos y dime si no ves en mí el manto púrpura que cubre tu mirada ante el dolor ajeno. Cada vez que tu cabeza gira incapaz de ver el sufrimiento de aquellos que yacen al costado del camino, yo me alimento de ti…bebo de tu alma y oprimo tu corazón hasta dejarlo seco y quebradizo, solo un montículo de cenizas en las cuales descansa tu desidia.

Mírame a los ojos y dime si tu ira enaltece tu estúpido orgullo al verte poderoso ante el mas débil, mas alto que los pequeños seres que desprecias, mas fuerte que los insectos que pisoteas con tanto frenesí, escupiendo sobre su nobleza…infame y rey de los ciegos por que aun conservas un ojo y te crees Dios por abusarte de un indefenso…

Mírame a los ojos y déjame ver las lágrimas de esa tristeza que te hunde en el abismo del abandono, cruel y atávico vas navegando tras los restos de un dolor al que usas como bastón para impulsarte por el océano de aflicción del cual te alimentas…impotente e imponiéndole a otros el yugo de sostenerte por que no deseas detener tu parásito destino.

Mírame a los ojos y ve en ellos las ofrendas que guardas para ti mismo…cada cosa que acaparas enamorado de tu propia avaricia, acariciando el sucio deseo que acumulas en las arcas de tu corroído corazón. Envuelto en tu propia mezquindad esperando el día en que tus estúpidos tesoros acompañen el brillo de tu mortaja.

Mírame a los ojos y siente el fuego fatuo que consume tu cuerpo arrastrado por una lujuria que solo bastardea sublime acto de amar…tu incapaz e infecto supuras de tu sexo el veneno que desgarra la inocencia, la secreción sanguinolenta que mancha la frágil pureza.

Mírame a los ojos, me sientes revolviéndome dentro tuyo, susurrándote al oído tu siniestra esencia, egoísmo, crueldad, miedo, maldad, tristeza, ira, lujuria, avaricia..una sinfonía cobarde que entonan los parásitos que ulceran tu alma y alimentan las fauces de tu propia miseria.

Mira'm als ulls .. i digues que hi veus, si no es un reflex inert del teu propi abandó a un destí que t’ abat com un ànsia supurant i sense sentit ... veus la teva ombra detinguda davant la primera pedra que conforma el teu camí i en ella et dónes suport per no aixecar el vol ... abandonat a la teva pròpia submissió , en els braços erms del teu propi egoisme.
Mira'm als ulls i digues-me si no veus en mi el mantell porpra que cobreix la teva mirada davant el dolor dels altres. Cada vegada que el teu cap gira incapaç de veure el sofriment d'aquells que jeuen al costat del camí, jo em alimento de tu ... bec de la teva ànima i oprimeixo el teu cor fins deixar-lo sec i trencadís, només un monticle de cendres en les quals descansa la teva desídia.
Mira'm als ulls i diguem si la teva ira enalteix el teu estúpid orgull en veure't poderós davant el més feble, més alt que els petits éssers que menysprees, més fort que els insectes que trepitges amb tant frenesí, escopint sobre la seva noblesa ... infame i rei dels cecs per que encara conserves un ull i et creus Déu per abusar d'uns indefensos ...
Mira'm als ulls i deixa'm veure les llàgrimes d'aquesta tristesa que t’ enfonsa en l'abisme de l'abandonament, cruel i atàvic vas navegant darrera les restes d'un dolor al que fas servir com a bastó per impulsar-te per l'oceà d'aflicció del qual t'alimentes ... impotent i imposant a altres el jou de sostenir-te per que no vols aturar el teu infecte destí.
Mira'm als ulls i veuràs les ofrenes que guardes per a tu mateix ... cada cosa que acaparen enamorat de la teva pròpia avarícia, acariciant el brut desig que acumules en les arques del teu corroït cor. Embolicat en la teva pròpia mesquinesa esperant el dia en que els teus estúpids tresors acompanyin la brillantor de la teva mortalla.
Mira'm als ulls i sent el foc venal que consumeix el teu cos arrossegat per una luxúria que només desnaturalitza el sublim acte d'estimar ... tu incapaç i infecte supura del teu sexe el verí que esquinça la innocència, la secreció sanguinolenta que taca la fràgil puresa.
Mira'm als ulls, em sents regirant dins teu, xiuxiuejant a cau d'orella la teva sinistra essència, egoisme, crueltat, por, maldat, tristesa, ira, luxúria, avarícia .. una simfonia covarda que entonen els paràsits que s'ulceren la teva ànima i alimenten la gola de la teva pròpia misèria.

© Mercedes Mayol
Copyright


EXPOSICION: DEIMOS & PHOBOS

Homenaje a Marisa Oliveras
Nuria Bartrina Suñer - Mercedes Mayol
Argeleguer, Catalunya

1 comentario:

  • Facebook
  • Twitter
  • Linkedin
  • Youtube